Un noi de Naha
Kanryo Higaonna va néixer a Naha, a l’illa d’Okinawa, el 10 de març de 1853. De jove li deien Moshi. El seu pare pertanyia a la classe dels samurais, però la crisi del regne de Ryukyu havia deixat molts d’ells sense càrrec, i es guanyava la vida venent aigua i fusta amb la seva barca per les illes de l’arxipèlag. Kanryo l’ajudava des de petit.
Segons el mestre Shoshin Nagamine, va començar a estudiar l’art d’Okinawa als dinou anys amb Sesho Aragaki, del poble de Kume. Saiko Shihan Tamano adverteix que aquesta versió no està confirmada.
Fukien: cadires de jonc de dia, entrenament de nit
Eren anys convulsos: el Japó volia annexionar-se l’illa i molts okinawencs van emigrar a la Xina. Amb vint-i-tres o vint-i-quatre anys, Higaonna Sensei es va instal·lar a Fukien, al sud de la Xina, i es va fer deixeble d’un mestre de boxa xinesa anomenat Ryuko Ryu.
Del mestre Ryu se’n sap poc. Era artesà del jonc i de la canya. Mestre i alumne fabricaven cadires i taules durant el dia i entrenaven de nit. Al cap de molts anys, Higaonna Sensei va arribar a ser-ne el primer assistent. La seva tècnica preferida era la puntada frontal, mae geri, i per això el van sobrenomenar «Higaonna, la cama».
No va explicar mai als seus alumnes quin estil havia après exactament. El que sí que és segur és que va estudiar amb el mestre Ryu més d’onze anys.
El retorn i el pati de casa seva
Va tornar a Okinawa als trenta-cinc o als trenta-nou anys; les fonts no coincideixen. El regne de Ryukyu ja no existia. Va reprendre l’ofici del seu pare, però a Naha es va escampar la veu que era un gran expert, i alguns joves li van demanar que els ensenyés.
Al principi s’hi va negar. Després va començar a ensenyar de nit, al pati de casa seva, perquè de dia treballava. No va cobrar mai els seus alumnes, i això li permetia entrenar-los a la seva manera. Les sessions eren tan exigents que molts ho van deixar. Els qui s’hi van quedar van ser alumnes fidels: entre ells, Chojun Miyagi, Chohatsu Kyoda, Kenwa Mabuni, Koki Gusukuma i Seko Higa.
El que el va fer diferent
Altres mestres van tornar de la Xina en aquells anys. Si l’escola de Higaonna Sensei va destacar, explica Saiko Shihan Tamano, va ser perquè ensenyava amb un mètode, quan els altres no en tenien: primer la base, després els kata difícils. El seu programa incloïa escalfament, tècniques bàsiques, treball amb aparells, vuit kata clàssics de mà oberta i el kata Sanchin.
També va portar de la Xina una teoria del kata, la clau per trobar les tècniques que el kata guarda. Va unir el que havia après amb l’art propi d’Okinawa i així va néixer el Naha-te. El seu alumne Miyagi Sensei ordenaria després aquesta teoria i l’anomenaria Kaisai no Genri.
«Creo que su escuela se destacó de las demás porque Higaonna enseñó su karate adoptando un método sistemático, mientras que los restantes maestros enseñaron su arte sin un método específico.» («Crec que la seva escola va destacar per damunt de les altres perquè Higaonna va ensenyar el seu karate adoptant un mètode sistemàtic, mentre que la resta de mestres van ensenyar el seu art sense cap mètode específic.») — Saiko Shihan Toshio Tamano
El mestre al dic
O’Sensei Toguchi explicava una història dels seus darrers anys. A Higaonna Sensei li agradava pescar assegut en un dic. Un home que volia fer-se famós se li va acostar per l’esquena per empènyer-lo a l’aigua. Es va sentir un capbussó, però qui havia caigut era l’altre. El mestre només havia relaxat el cos i l’havia deixat girar amb l’empenta. Li va allargar la canya per ajudar-lo a pujar i, rient, li va dir:
«¡Que hombre tan excéntrico es usted! ¿Cómo se le ocurre saltar a nadar en el agua helada? ¡Va usted a asustar a los peces!» («Quin home més excèntric que és vostè! Com se li acut saltar a nedar a l’aigua glaçada? Espantarà els peixos!») — Higaonna Sensei, segons O’Sensei Seikichi Toguchi
Calma, cos relaxat i cap necessitat d’humiliar ningú. Tota una lliçó en un dic.
Els seus darrers anys
A la vellesa se’n va anar a viure amb Chojun Miyagi, que el va acollir i el va cuidar. Va morir a casa seva el desembre de 1915, als seixanta-dos anys. Per a Saiko Shihan Tamano, va ser el primer mestre que va modernitzar l’art d’Okinawa, i gràcies a la seva visió el seu veritable esperit va continuar viu.