Per què tanta cortesia
Saiko Shihan Tamano es feia la pregunta que qualsevol es faria: per a què tanta etiqueta en un art marcial? Si l’única finalitat fos imposar-se a un altre, el Rei sobraria. Però el budo busca una altra cosa. Tractar algú amb cortesia és respectar-lo, i quan el respecte és mutu neix la pau. Per això, al Japó, un art que no dona importància al Rei no es considera budo.
«La cortesía es vigilancia.» («La cortesia és vigilància.») — Saiko Shihan Toshio Tamano, Kata Sanchin
A Shorei-Kan, l’escola de la cortesia, el cerimonial no és un tràmit abans del que és important. És part del que és important.
En entrar: Senshin
O’Sensei Toguchi va demanar a un gran cal·lígraf de noranta-nou anys que li escrivís dues paraules per a l’entrada del seu dojo: Sen Shin, «purifiqueu el vostre esperit».
«Lo más importante cuando entráis en él es purificar vuestro espíritu. Debéis olvidar vuestra familia, trabajo, status social, colegio, etc.» («El més important quan hi entreu és purificar el vostre esperit. Heu d’oblidar la vostra família, la feina, l’estatus social, l’escola, etc.») — O’Sensei Seikichi Toguchi, El Zen y el camino del guerrero
En creuar la porta es fa una salutació dempeus, encara que la sala sigui buida. Ningú no ho veu. Precisament per això té valor: és el moment de deixar fora el que no pertany a l’entrenament. S’entra caminant, amb l’uniforme net, sense pressa i sense soroll.
La salutació, pas a pas
La classe comença i acaba amb el mateix ritual. Cada dojo l’adapta a la seva sala, però les paraules són les de tota l’escola:
- Shugo. El grup s’alinea, per graus, davant del lloc d’honor de la sala.
- Kiotsuke. Atenció: cos quiet, mirada al davant.
- Seiza. Tothom seu de genolls sobre els talons, amb l’esquena dreta.
- Mokuso. Ulls tancats, respiració lenta i profunda. Es deixa que el cos i la ment s’assentin. Mokuso yame posa fi a la concentració.
- Shinden ni rei. Salutació al dojo, en agraïment al lloc i a qui l’ha fet possible.
- Sensei ni rei. Salutació al mestre, que la torna.
- Otagai ni rei. Salutació entre companys. Sense l’altre no es pot aprendre.
- Kiritsu. Dempeus. Comença el moviment.
Les dues paraules que més se senten
Onegaishimasu (お願いします). «Si us plau, ensenya’m», «si us plau, ajuda’m». Es diu en començar la classe, en saludar el company abans de treballar per parelles i en demanar una correcció. És la humilitat de qui sap que necessita l’altre per aprendre.
Arigatō gozaimashita (ありがとうございました). «Moltes gràcies», pel que ja s’ha rebut. Es diu en acabar la classe i en acabar cada treball amb un company. La gratitud no es dona per descomptada: s’expressa.
A Shorei-Kan no es fan servir interjeccions d’assentiment preses d’altres estils. Es demana amb Onegaishimasu i s’agraeix amb Arigatō gozaimashita.
Seiza
Seiza és la manera de seure al dojo: de genolls, assegut sobre els talons, l’esquena dreta i les mans sobre les cuixes. En seiza es comença i s’acaba la classe, i també la pràctica del Daruma Taiso. Al principi costa. Amb el temps es converteix en un lloc de calma.
Durant la classe
- Rei abans i després. Se saluda el company abans de treballar-hi i en acabar.
- Atenció. Quan el sensei parla, el cos és quiet i la mirada, en ell.
- Hajime i yame. Es comença quan se sent hajime i es para a l’acte amb yame. Yasume és descans.
- Tenir cura del company. Qui més en sap és qui més en té cura. Qui treballa amb un principiant adapta la seva força i el seu ritme.
- Zanshin. L’atenció no s’acaba quan s’acaba la tècnica.
En acabar
La classe acaba com ha començat: alineats, en seiza, mokuso, i les mateixes salutacions. Després, Arigatō gozaimashita. En sortir, una altra salutació dempeus cap a la sala.
O’Sensei Toguchi es lamentava que molts fossin cortesos al dojo i deixessin aquestes maneres a la porta en sortir. L’objectiu del cerimonial és just el contrari: que la cortesia surti amb nosaltres.