El que diu el mestre
Saiko Shihan Toshio Tamano ho explica en una frase, en el seu llibre sobre les tècniques de l’escola: el seiken, la mà closa, indica el budo tradicional d’Okinawa, i la flor de cirerer simbolitza la pau i la cortesia. Al seu costat, el nom de l’escola escrit en caràcters xinesos: 尚礼館, Shorei-Kan.
El manual d’identitat de Shorei-Kan Europe ho condensa així: la mà closa representa el budo; la flor de cirerer, la pau i la cortesia. Junts, la força que sap contenir-se.
La flor de cirerer
Cinc pètals massissos que envolten tota la resta. La flor representa la pau i la cortesia, el Rei que dona nom a l’escola. No és un ornament: és el que embolcalla i conté la tècnica. Va per fora perquè és el primer que es veu d’un practicant de Shorei-Kan, i el que s’hauria de veure sempre.
Saiko Shihan Tamano recorda que a Okinawa, encara que regni la pau, el practicant de budo es manté atent. La pau de què parla O’Sensei Toguchi no és una simple declaració de bona voluntat: és la de qui està preparat i tria l’harmonia.
La mà closa
Al centre, calada a la flor, una mà closa: el seiken, la forma de la mà pròpia de l’art d’Okinawa. Representa el budo: la tècnica, l’esforç de molts anys, la determinació de qui entrena seriosament.
No és un gest d’amenaça. És una mà closa que reposa dins de la flor. O’Sensei Toguchi ho explicava amb una altra imatge, la de l’espasa a la beina:
«Un espíritu entrenado es como una espada en su funda.» («Un esperit entrenat és com una espasa a la beina.») — O’Sensei Seikichi Toguchi, El Zen y el camino del guerrero
La capacitat existeix, i precisament per això es guarda. Una mà closa fora de la flor només seria força. Dins de la flor es converteix en budo.
El nom en kanji: 尚礼館
- 尚 (sho): estimar, tenir en alta consideració.
- 礼 (rei): la cortesia, la salutació, el respecte.
- 館 (kan): la casa, l’escola.
L’escola que té en alta estima la cortesia. És el mateix 礼 amb què comença i acaba cada classe.
D’on ve el nom
Explica Saiko Shihan Tamano que, a mitjan segle XVI, l’emperador de la Xina va quedar tan impressionat per l’amabilitat dels habitants de Ryukyu que va enviar al seu rei una placa amb la inscripció «Shurei no Kuni», el país de la bona educació. Per penjar-la es va construir una porta a l’entrada del castell de Shuri, la Shurei no Mon, que encara es pot visitar a Naha.
O’Sensei Toguchi va voler que la seva escola portés aquesta mateixa idea en el nom.
«Il maestro Seikichi Toguchi ha chiamato la sua scuola Shorei-Kan ossia scuola del rispetto e delle buone maniere. Con tale nome egli ha voluto mettere in evidenza l’essenza del Karate di Okinawa.» («El mestre Seikichi Toguchi va anomenar la seva escola Shorei-Kan, és a dir, escola del respecte i de les bones maneres. Amb aquest nom va voler destacar l’essència de l’art d’Okinawa.») — Saiko Shihan Toshio Tamano, Karate. Le tecniche segrete di combattimento
Quan canviar-lo
Quan Saiko Shihan Tamano va canviar el nom de l’art pel d’Okinawa Budo Kaisai, li van preguntar si també canviaria l’emblema, l’uniforme o la bandera. La seva resposta va ser breu: en aquell moment només volia canviar el nom. L’emblema continua sent el de sempre.
Portar-lo al pit
L’emblema es broda al costat esquerre de l’uniforme. Portar-lo no és un mèrit: és un compromís. Recorda a qui el vesteix, i a qui el mira, que la tècnica que s’aprèn a Shorei-Kan existeix per protegir i sempre és al servei de la cortesia.