Què és
Daruma és el nom japonès de Bodhidharma, i taiso vol dir exercici. El Daruma Taiso són, literalment, els exercicis de Daruma: un conjunt d’exercicis antics que tenen l’origen en el ioga, en el Do-in, els exercicis xinesos per a la salut, i en l’art marcial d’Okinawa.
El 1977 Saiko Shihan Toshio Tamano els va classificar, va donar a la sèrie de més de tres-cents exercicis el nom de Daruma Taiso i la va completar amb postures de ioga, tècniques de defensa personal i exercicis en parella. La seva intenció era ensenyar-los a tothom: homes, dones, infants i gent gran, practiquessin o no un art marcial. Ell mateix explica que, amb permís d’O’Sensei Toguchi, va reordenar l’escalfament i la tornada a la calma de l’escola per a qui no practica l’art.
No cal material, ni gaire espai, ni una forma física de partida.
De l’Índia a Okinawa
El manual de l’escola explica una història que, com ell mateix adverteix, pertany a la tradició:
- Es diu que al segle VI el monjo Bodhidharma va viatjar de l’Índia a la Xina i va ensenyar el budisme Zen al temple Shaolin. Va veure que els seus deixebles s’afeblien de tant estar asseguts i els va ensenyar l’Ekikingyo, exercicis molt lents amb una respiració especial.
- A la Xina també hi havia el Gokingi, que imitava els moviments de tigres, óssos i ocells, i el Do-in de la tradició taoista.
- Al segle XIX van arribar a Okinawa, juntament amb les arts xineses, els vuit exercicis del Hachidanchin. Els va practicar Kanryo Higaonna Sensei, i Chojun Miyagi Sensei els va ordenar i adaptar al mètode d’Okinawa.
- El 1977, Saiko Shihan Tamano els va reunir i els va anomenar Daruma Taiso.
Com es practica
El manual fixa unes regles senzilles. Algunes, tal qual:
- Començar i acabar en seiza, amb els ulls tancats uns instants.
- Anar del més lent al més ràpid, i treballar sempre els dos costats per igual.
- No forçar mai. Amb paciència i pràctica regular és com surt cada exercici.
- Acompanyar cada moviment amb la seva respiració.
«Sostén la cabeza erguida, como si estuviera colgando del techo por un hilo invisible.» («Mantén el cap dret, com si penges del sostre per un fil invisible.») — Manual de Daruma Taiso, Marion i Toshio Tamano
«Controlar tu mirada te ayudará a controlar tu mente.» («Controlar la mirada t’ajudarà a controlar la ment.») — Manual de Daruma Taiso, Marion i Toshio Tamano
«Es mejor practicar estos ejercicios diez minutos al día que una hora una vez a la semana.» («És millor practicar aquests exercicis deu minuts al dia que una hora una vegada per setmana.») — Manual de Daruma Taiso, Marion i Toshio Tamano
La respiració
S’inspira pel nas i s’espira per la boca, de manera lenta, profunda i regular. L’atenció es porta al Tanden, al més profund de l’abdomen, tres dits per sota del melic. En inspirar, el cos es relaxa; en espirar, fa l’esforç. La tradició situa al Tanden el centre de l’energia vital, el Ki.
La sessió acaba amb una meditació estirat: el cos es relaxa part per part i la respiració segueix un ritme de tres temps iguals: inspirar, retenir i espirar. Saiko Shihan Tamano ho diu en poques paraules en una entrevista: si la respiració és correcta, l’energia surt sola.
Alguns exercicis
Els exercicis dempeus es fan dels peus al cap. El manual en descriu, entre d’altres:
- Flor de lotus del peu. Peus paral·lels; s’aixequen i s’abaixen els dits per grups i s’agafa el terra. Prepara la base.
- Esquirol. Peus i genolls junts, mans als genolls; espirant, es dobleguen els genolls aixecant els talons.
- Bany de l’ànec. En shiko dachi, amb les mans als genolls, es gira l’esquena per mirar per sobre de l’espatlla.
- Tortuga. En shiko dachi, es puja a poc a poc inspirant pel nas i es baixa deixant anar l’aire per la boca. El manual la recomana quan un se sent cansat o nerviós.
- Heura. En sanchin dachi, un braç passa per sota de l’altre i l’agafa pel canell. Prepara les parades.
- Gassho. Els palmells junts, com en oració, pugen i baixen amb la respiració. D’aquesta posició, diu el manual, provenen totes les tècniques de parada.
- Suisha, la roda d’aigua. Un braç gira cap endavant i l’altre cap enrere, primer lent i després ràpid. Un repte de coordinació i concentració.
A terra hi ha exercicis de ioga i de Do-in, com el gran gest o la torsió, en què s’espera que el cos es doblegui pel seu propi pes, sense forçar.
A l’escola
El Daruma Taiso té classes pròpies i un programa d’exàmens amb diplomes per coneixement de tècnica i teoria. A més, obre i tanca les classes de Kaisaido: és l’escalfament i la tornada a la calma. Molts dels seus exercicis amaguen la base de les tècniques de l’art: la postura, les parades, la respiració.
El que no és
No és ioga, encara que hi comparteixi arrels. No és una gimnàstica de moda ni una teràpia. L’escola el practica per salut i benestar, i el que el manual tradicional li atribueix no substitueix el consell d’un professional sanitari. Si alguna cosa fa mal, es para. I com demana el mateix manual, s’aprèn amb un mestre.