Què és el Kaisaido
El Kaisaido és l’art tradicional d’Okinawa que ensenya l’escola Shorei-Kan. El seu nom oficial és Okinawa Budo Kaisai; abreujat, Kaisai o Kaisaido. És hereu directe del Naha-te d’Higaonna Sensei i del Goju-ryu de Miyagi Sensei, ordenat en un mètode per O’Sensei Toguchi i completat per Saiko Shihan Tamano.
S’hi aprèn defensa personal, sí. Però s’aprèn com s’aprenia a Okinawa: amb un sistema ben estructurat, pas a pas, de manera segura, i amb la mirada posada tant en el caràcter com en la tècnica.
Per què ja no es diu karate
Durant dècades, l’escola es va dir Shorei-Kan karate. Saiko Shihan Tamano va decidir canviar-li el nom i en va explicar els motius en una carta. El primer, que el públic associa el karate a persones agressives i a la competició. El segon, que la majoria dels practicants de karate se centren en l’enfrontament lliure esportiu, i per a això no necessiten més que unes poques tècniques; Shorei-Kan, en canvi, conserva un repertori immens de tècniques de defensa, projeccions i caigudes que demanen anys d’estudi. El tercer, que el seu sistema d’ensenyament permet a qualsevol persona, de qualsevol edat, aprendre el que és difícil amb facilitat i seguretat.
«Shoreikan no es lo que el público en general tiene en su mente como “Karate”.» («Shoreikan no és el que el públic en general té al cap com a “Karate”.») — Saiko Shihan Toshio Tamano
Va triar Kaisai perquè és el centre de l’art. I va recordar que la paraula té en japonès un segon sentit: gran alegria.
«Okinawa Budo Kaisai es el budo de la gran alegría.» («Okinawa Budo Kaisai és el budo de la gran alegria.») — Saiko Shihan Toshio Tamano
La teoria del Kaisai
Els antics mestres guardaven les seves tècniques en els kata. Per por que altres escoles se les emportessin, explica O’Sensei Toguchi, les van estilitzar fins a fer-les semblar una dansa. El que es veu d’un kata és la seva cara; el que importa està amagat. Kaisai és la feina de trobar-ho, i Kaisai no Genri, la teoria del Kaisai, és l’eina per fer-ho.
Aquesta teoria ha passat de mestre a alumne:
- Higaonna Sensei la va portar de la Xina juntament amb la boxa que va aprendre a Fukien, i amb ella va crear el Naha-te.
- Miyagi Sensei la va sistematitzar i li va donar nom, i amb ella va convertir el Naha-te en Goju-ryu.
- O’Sensei Toguchi la va rebre de Miyagi Sensei en els seus darrers anys i la va fer servir per crear Shorei-Kan.
- Saiko Shihan Tamano l’ha fet servir per completar el sistema, i l’exposa en el seu llibre sobre la teoria del Kaisai.
Sense aquesta teoria, deia Miyagi Sensei segons recullen les notes dels cursos de Saiko Shihan Tamano, el kata és com un pastís dibuixat en un paper: bonic, però no es pot menjar. I no s’investiga sol: cal la direcció d’un mestre.
El mètode
El Kaisaido segueix l’esquema d’ensenyament que Shorei-Kan va heretar de Miyagi Sensei i que va completar O’Sensei Toguchi. Cada grau afegeix matèries que es recolzen en les de l’anterior.
- Kata. Primer els fukyu kata, kata d’iniciació creats per Miyagi Sensei i O’Sensei Toguchi; després els koryu kata, els clàssics de Goju-ryu, com Saifa, Seyunchin o Suparinpei. Al centre de tot hi ha Sanchin, el kata de la respiració i la postura.
- Bunkai kumite. El kata fet per dues persones, en l’ordre dels seus moviments. El va crear O’Sensei Toguchi quan els seus alumnes li preguntaven què significava cada gest.
- Kiso kumite. Treballs bàsics per parelles, de dificultat progressiva, propis de l’escola. Ensenyen a passar de la distància de seguretat a la distància de treball, i cadascun es tanca amb una tècnica extreta d’un kata clàssic.
- Jissen kumite i kaisai kumite. Treballs preestablerts d’alt nivell, construïts amb les tècniques amagades dels kata.
- Shiai kumite. Per a adults avançats, un treball amb proteccions completes que Miyagi Sensei va imaginar, O’Sensei Toguchi va començar i Saiko Shihan Tamano va completar. Premia la defensa. No és una competició ni una finalitat: és una eina més d’entrenament.
- Hojo undo. Exercicis complementaris, sols, per parelles i amb aparells tradicionals, per enfortir el cos sense fer-li mal.
O’Sensei Toguchi resumia el sentit de tant treball per parelles amb una frase que sorprèn molta gent: practiquem la tècnica ofensiva per millorar la defensiva. Abans de saber protegir-se d’alguna cosa, cal comprendre-la.
La vella màxima d’Okinawa, karate ni sente nashi, diu que mai no es pren la iniciativa de l’agressió. Saiko Shihan Tamano l’explica com un precepte moral: no fer servir mai l’art per amor a la violència.
Com és una classe
Una classe de Kaisaido segueix un ordre que ve de Miyagi Sensei:
- Salutació i uns instants de mokuso per deixar fora el dia.
- Junbi undo, l’escalfament, que a l’escola es fa amb exercicis de Daruma Taiso.
- Kihon i hojo undo: tècnica bàsica i exercicis complementaris.
- Kata i kumite: el programa de cada grau, sol i per parelles.
- Seiri undo, la tornada a la calma, amb respiració.
- Salutació final: Arigatō gozaimashita.
No hi ha pressa ni marcador. S’avança quan es comprèn. Saiko Shihan Tamano va preguntar una vegada als seus alumnes veterans d’Europa i d’Amèrica per què els entusiasmava l’art: li van parlar d’autocontrol, de concentració, de paciència. Cap no li va parlar de guanyar.
Per a qui
Per a qualsevol persona que vulgui aprendre a protegir-se amb calma i entendre el que fa. Per a qui prefereixi un camí llarg a un resultat ràpid. O’Sensei Toguchi ho va escriure fa dècades, i continua sent veritat:
«Es un método que atraerá a aquellos que desean sinceramente estudiar el Karaté, en su verdadera esencia, como un camino y una guía para la vida misma.» («És un mètode que atraurà els qui volen estudiar sincerament el Karaté, en la seva veritable essència, com un camí i una guia per a la vida mateixa.») — O’Sensei Seikichi Toguchi, El Zen y el camino del guerrero