Un programa pensat per a infants
A l’antiga Okinawa, l’art el practicaven joves robustos; els infants i les dones en quedaven fora. O’Sensei Seikichi Toguchi va pensar que una cosa tan beneficiosa havia d’arribar a tothom, sense importar l’edat. Per això va crear un programa propi per als més petits. Saiko Shihan Tamano el considera una de les tres grans aportacions del seu mestre, juntament amb el bunkai kumite i el kiso kumite.
O’Sensei Toguchi tenia clara la diferència entre ensenyar un infant i ensenyar un adult:
«It is best for kids to learn karate skills in earnest when they are 15 to 16 years old. Younger ones should be trained to practise it as a form of physical education and discipline.» («El millor és que els nois i noies aprenguin les tècniques seriosament cap als 15 o 16 anys. Als més petits cal ensenyar-los-ho com a educació física i disciplina.») — O’Sensei Seikichi Toguchi, citat per Saiko Shihan Toshio Tamano
Quan Saiko Shihan Tamano va donar a l’art el nom d’Okinawa Budo Kaisai i va afegir matèries al programa d’adults, va deixar l’infantil tal com estava. Funcionava.
Què s’hi aprèn
- Jocs tradicionals d’Okinawa. O’Sensei Toguchi va incorporar jocs que practicaven antigament els infants de l’illa. Saiko Shihan Tamano creu que avui gairebé no s’hi juga a Okinawa i que l’escola els conserva com un petit patrimoni. Un d’ells, «tocar el cap», es juga per parelles amb la mà en parada alta: guanya qui, amb l’altra mà, toca abans el clatell del company.
- Kata amb música. O’Sensei Toguchi i el compositor Seihin Yamauchi van crear kata acompanyats de música alegre d’Okinawa per aprendre el ritme i la coordinació. Els infants també treballen el bo, el bastó llarg, amb el seu propi kata amb música.
- Kata senzills. Els kata d’iniciació de l’escola, pensats per aprendre pas a pas.
- Treball per parelles segur. Kumite senzills i preestablerts: cadascú sap què farà el company, i s’aprèn a tenir-ne cura.
- Daruma Taiso. Exercicis de mobilitat i respiració que preparen el cos i ajuden a acabar la classe amb calma.
El que no hi ha
No hi ha competició, ni trofeus, ni comparacions entre infants. El shiai kumite, el treball amb proteccions dels adults avançats, no forma part del programa infantil. Tampoc no hi ha pressa: cada grau té les seves matèries i el seu temps, i no se’n salta cap.
Els cinturons
Va ser O’Sensei Toguchi qui va portar a Okinawa els graus amb cinturons de colors. La idea de les franges la va prendre dels galons de l’exèrcit nord-americà. Als seus alumnes els va agradar per una raó molt senzilla: podien veure el seu progrés i sabien què aprendrien després.
«My students liked the system because they could see their progress objectively and knew what they would learn next.» («Als meus alumnes els va agradar el sistema perquè veien el seu progrés de manera objectiva i sabien què aprendrien després.») — O’Sensei Seikichi Toguchi
Un cinturó no es regala ni es compra. Es guanya entrenant, i l’examen només comprova el que ja se sap.
La cortesia, des del primer dia
Shorei-Kan és l’escola de la cortesia, i els infants ho aprenen amb el cos abans que amb les paraules. Se saluda en entrar a la sala, en començar, el company abans i després de treballar-hi, i en acabar. Es demana «Onegaishimasu» i s’agraeix «Arigatō gozaimashita». S’espera el torn. S’escolta el sensei amb el cos quiet.
O’Sensei Toguchi deia que l’esperit no es pot ensenyar sense ensenyar abans el cos. Al dojo, un infant aprèn a seure en seiza, a respirar a poc a poc i a esperar. La resta arriba amb el temps.
Defensar-se sense por
La defensa personal que s’ensenya als infants comença molt abans de la tècnica: mirar, mantenir la distància, fer servir la veu i buscar un adult. Només quan no hi ha cap altra sortida, protegir-se per poder sortir. La tècnica dona seguretat, i la seguretat dona calma.
Cap dojo no pot prometre que a un infant no li passi mai res. El que sí que pot oferir és que sàpiga què fer millor que abans.
Famílies
Cada dojo organitza els seus grups per edats i té els seus horaris. Pregunta al dojo més proper: la primera classe és la millor manera de veure si és el lloc per al teu fill o la teva filla.