Dos mestres
Seko Higa va estudiar Naha-te d’adolescent amb Kanryo Higaonna Sensei. Quan el mestre va morir, el 1915, va continuar amb el seu alumne més avançat, Chojun Miyagi, i ja no se’n va separar: en total, uns trenta-vuit anys d’estudi. Saiko Shihan Tamano el compta entre els alumnes de la primera generació de Miyagi Sensei, i el considera el millor de tots.
Un dojo propi
Treballava de policia. Va deixar aquesta feina per dedicar-se plenament a l’ensenyament i, a començament dels anys trenta, va obrir un dojo a Naha. Va ser l’únic dojo d’un alumne de Miyagi Sensei que va existir mentre el mestre era viu, i Miyagi Sensei hi anava sovint a dirigir les classes. Higa Sensei i Miyagi Sensei van ser, en aquella època, els únics que vivien d’ensenyar l’art a Okinawa.
El 1941 el Dai Nippon Butokukai, l’organització oficial japonesa d’arts marcials, li va concedir el títol de Renshi. Saiko Shihan Tamano ho interpreta com un reconeixement a una contribució comparable a la del seu mestre.
L’alumne que va arribar amb setze anys
Cap al 1933 es va inscriure en aquell dojo, a prop de casa seva, un estudiant de l’escola de pescadors de Naha: Seikichi Toguchi, el futur O’Sensei. Va aprendre de pressa. Quan Higa Sensei va viatjar fora d’Okinawa per difondre el Goju-ryu, a finals dels anys trenta, va deixar O’Sensei Toguchi al capdavant del dojo.
La postguerra: el mestre i l’alumne
La guerra el va deixar sense feina i sense la seva esposa. O’Sensei Toguchi, a qui el negoci li anava bé, el va acollir a casa seva i el va ajudar a tirar endavant. Higa Sensei va ser testimoni del seu casament amb Haruko, el 1947.
Junts van començar a ensenyar de nou, primer a casa d’O’Sensei Toguchi. Aviat van veure que Higa Sensei necessitava un dojo propi, i amb l’ajuda del doctor Jinsei Kamiya, també alumne de Miyagi Sensei, el van obrir a Itoman. Va ser el primer dojo que va obrir les portes a Okinawa després de la guerra.
A les escoles d’Okinawa, el respecte al mestre es demostra amb fets. Miyagi Sensei va donar casa a Higaonna Sensei a la vellesa. O’Sensei Toguchi va fer el mateix amb Higa Sensei, i el va ajudar a aixecar el seu dojo.
Després de la mort de Miyagi Sensei
El 1952 va ser un dels fundadors de la Gojuryu Shinkokai, l’associació que va presidir Miyagi Sensei. Quan el mestre va morir, el 1953, Higa Sensei va assumir la guia dels seus alumnes. Va presidir la nova associació, la Gojukai, i va ser ell qui va concedir per primera vegada graus dan de Goju-ryu, el 1956.
O’Sensei Toguchi li va ensenyar llavors un dels kata d’iniciació que havia creat, Gekiha Dai Ni. La reacció del seu primer mestre la recullen les notes dels cursos de Saiko Shihan Tamano: li va dir que aquell kata era la pedra angular de tots els kata d’iniciació que havia creat.
«Masters Seko Higa and Seikichi Toguchi were the only students of Miyagi sensei’s who carried on his vision.» («Els mestres Seko Higa i Seikichi Toguchi van ser els únics alumnes de Miyagi Sensei que van continuar la seva visió.») — Saiko Shihan Toshio Tamano
Un nom menys conegut
Higa Sensei va morir el 1966, als seixanta-set anys. El seu nom és menys conegut que el del seu mestre. Tanmateix, sense ell no s’entén el llinatge: va ser al dojo de Higa Sensei on O’Sensei Toguchi va aprendre els fonaments, i va ser el seu exemple el que li va ensenyar què vol dir cuidar un mestre.