El pati del temple
Saiko Shihan Toshio Tamano va néixer a Tòquio el 14 de setembre de 1942 i va començar en les arts marcials als nou anys. El 1960 es va inscriure a l’escola d’O’Sensei Seikichi Toguchi, que acabava d’arribar d’Okinawa i ensenyava a l’aire lliure, al pati d’un antic temple xintoista envoltat d’un petit bosc.
«En este entorno religioso y sagrado, practicábamos karate con un propósito espiritual.» («En aquest entorn religiós i sagrat, practicàvem karate amb un propòsit espiritual.») — Saiko Shihan Toshio Tamano, pròleg d’El Zen y el camino del guerrero
Quan plovia o nevava, el mestre aplegava els seus cinc o sis alumnes al pavelló de dansa del temple i parlava durant hores: de tècnica, de teoria, dels grans mestres, del Zen i del futur de l’art. Saiko Shihan Tamano recorda aquelles tardes com l’origen de tot el que va venir després.
Okinawa
Després de llicenciar-se en arquitectura, se’n va anar a ensenyar al dojo de Koza. Va demanar a O’Sensei Toguchi estudiar a fons els estris d’Okinawa, i el mestre li va presentar Shinpo Matayoshi Sensei i, anys després, Eisuke Akamine Sensei: els successors de les dues grans línies del Kobudo de l’illa. El 1967 també va entrenar amb Bokuyasu Kinjo Sensei, a qui recorda com un dels seus mestres.
Nova York
El 1969 va obrir el primer dojo Shorei-Kan de Nova York i va decidir dedicar-se plenament a l’ensenyament. El 1971 O’Sensei Toguchi el va nomenar representant de l’escola als Estats Units. D’aquells anys en va quedar una història que avui coneix mig món: un dels seus alumnes de Nova York era Robert Mark Kamen, el guionista de Karate Kid. La pel·lícula recull exercicis auxiliars de l’escola, i la postura de la grua amb les ales obertes surt de Hakutsuru no Mai, el kata creat per O’Sensei Toguchi.
«Sin la experiencia de Kamen en el dojo de Shorei-Kan, la película habría sido muy distinta.» («Sense l’experiència de Kamen al dojo de Shorei-Kan, la pel·lícula hauria estat molt diferent.») — Saiko Shihan Toshio Tamano, Kata Sanchin
Europa
El 1982 es va instal·lar a Milà i va portar l’escola a Europa. El 1983 va ser el primer alumne d’O’Sensei Toguchi que va rebre el 7è dan i el títol de Shihan. El 1986 va fundar Shorei-Kan Europe, de la qual és director tècnic, i el 1990 es va traslladar a França, on viu. Després de la mort d’O’Sensei Toguchi, el 1998, es va convertir en Kancho, director de l’escola.
El que va construir
Saiko Shihan Tamano va completar el mètode de Shorei-Kan i el va ampliar:
- Daruma Taiso. El 1977 va ordenar més de tres-cents exercicis de salut i respiració i els va posar nom, perquè els pogués practicar qualsevol persona.
- Kobudo Shoreikai. Va aplicar a l’estudi dels estris el sistema d’ensenyament de Shorei-Kan, amb kumite contra el bo, programa i graus.
- Noves matèries. Els Kata Dai Ichi i Dai Ni, els últims kiso kumite, els jissen kumite, el bunkai de Hakutsuru no Mai i el tercer kata de bo amb música, que el seu mestre no va arribar a acabar.
- Shiai kumite. Va completar, després de més de trenta anys de proves, el treball amb proteccions que Miyagi Sensei va imaginar i O’Sensei Toguchi va començar.
El nom: Okinawa Budo Kaisai
Durant cinquanta anys, els seus alumnes li van dir que se sentien millor de cos i de ment. Llavors va decidir que l’art mereixia un nom que no arrossegués la imatge d’agressivitat i de competició que el públic associa a la paraula karate. Va triar Kaisai, el terme que havia encunyat Miyagi Sensei per a la feina de desxifrar el kata. I va assenyalar un segon sentit de la paraula: gran alegria.
«Es demasiado valioso para ser enterrado bajo la mala imagen del karate. Espero que Okinawa Budo Kaisai será reconocida como un gozoso budo (un arte marcial para el bienestar) por el público en el futuro.» («És massa valuós per quedar enterrat sota la mala imatge del karate. Espero que en el futur el públic reconegui l’Okinawa Budo Kaisai com un budo joiós (un art marcial per al benestar).») — Saiko Shihan Toshio Tamano
L’autor
Ha deixat per escrit bona part del seu ensenyament: la teoria del Kaisai, el kata Sanchin, el Daruma Taiso o el nunchaku. Els seus llibres són a la pàgina de Llibres. D’ell mateix diu que el seu sistema prové del de Miyagi Sensei i que no té dret a canviar-hi res. El que ha fet és el que va fer cada mestre d’aquest llinatge: rebre’l sencer i lliurar-lo més ben ordenat.